El mur romà de la Plaça del Fòrum

Al dibuix veiem en primer terme el mur romà que formava el fons del porticat de la Plaça de Representació del Fòrum Provincial de Tàrraco, en un tram que té la particularitat de mostrar una de les quatre cantonades d'aquest gran recinte, com distingim clarament si ens fixem en l'angle inferior dret:

En el dibujo vemos en primer término el muro romano que formaba el fondo del porticado de la Plaza de Representación del Foro Provincial de Tarraco, en un tramo que tiene la particularidad de mostrar una de las cuatro esquinas de este gran recinto, como distinguimos claramente si nos fijamos en el ángulo inferior derecho:

El mateix mur va ser dibuixat cap al 1919 per Jeroni Martorell, llavors director del Servei de Conservació i Catalogació de l'Institut d'Estudi Catalans, institució que va publicar el 1920 el seu escrit Tarragona i els seus antics monuments, ilustrat, entre d'altres imatges, amb aquesta proposta per posar en valor el mur romà de la plaça del Fòrum:

El mismo muro fue dibujado hacia el 1919 por Jeroni Martorell, entonces director del Servicio de Conservación y Catalogación del Institut d'Estudis Catalans, institución que publicó en 1920 su escrito Tarragona i els seus antics monuments, ilustrado, entre otras imágenes, con esta propuesta para realzar el muro romano de la plaza del Fórum:

El projecte per la plaça del Fòrum (llavors carrer Merceria) era una de les tres propostes que presentava Martorell en l'article. Les altres consistien en la urbanització del passeig Arqueològic i del Parc del Miracle (l'Amfiteatre). Les formalitzava mitjançant diversos croquis d’estil similar; tan sols aportava una planta, molt esquemàtica, corresponent al passeig Arqueològic. Martorell va exposar aquests projectes en una conferència el 7 de maig de 1919 a les dependències de la Diputació, convidat per la Societat Arqueològica Tarraconense. Del text es desprèn la preocupació de Martorell per l’estat del que anomena «monuments arqueològics de Tarragona», els quals estaven «declarats monument nacional, però en situació deplorable». Ell mateix havia estat testimoni del desmuntatge de part del mur de carreus del carrer Merceria, el qual considerava encertadament com a part del fòrum romà, per part d’operaris municipals. Tan sols la insistència «dels fills de Tarragona aciençats, que clamaven per aturar l’obra destructora» va aconseguir frenar els treballs, invocant, sembla ser, a les lleis d’excavació i monuments de 1911 i 1912.

El proyecto para la plaza del Fórum (entonces calle Merceria) era una de las tres propuestas que presentaba Martorell en el artículo. Las otras consistían en la urbanización del paseo Arqueológico y del Parque del Miracle (el Anfiteatro). Las formalizaba mediante diversos croquis de estilo similar; sólo aportaba una planta, muy esquemática, correspondiente al paseo Arqueológico. Martorell expuso estos proyectos en una conferencia el 7 de mayo de 1919 en las dependencias de la Diputación, invitado por la Sociedad Arqueológica Tarraconense. Del texto se desprende la preocupación de Martorell por el estado del que llama «monumentos arqueológicos de Tarragona», los cuales estaban «declarados monumento nacional, pero en situación deplorable». Él mismo había sido testigo del desmontaje de parte del muro de sillares de la calle Merceria, el cual consideraba acertadamente como parte del foro romano, por parte de operarios municipales. Tan sólo la insistencia «los hijos de Tarragona acienciados, que clamaban para detener la obra destructora» logró frenar los trabajos, invocando, segun parece, a las leyes de excavación y monumentos de 1911 y 1912.