índex de temes
- 3D (16)
- arquitectura (35)
- docència (32)
- fotografia (23)
- investigació (16)
- llapis sobre paper (30)
- obra en procés (5)
- varis (5)
2011-12-05
Article sobre l'espai peatonal al Diari de Tarragona
Columna publicada a la pàgina 32 de l'edició del 22 de novebre de 2011 del Diari de Tarragona.
El títol no és meu, i el text va patir petites modificacions, suposo que per encabir-lo a l'espai disponible. Aquest és el text original que vaig enviar al diari:
L’expressió peatonalitzar carrers ha fet fortuna però, de fet, tots els carrers són peatonals, encara que habitualment els vianants han de conviure amb el trànsit o l’estacionament de vehicles (ja siguin cotxes, motos, bicis, tramvies, carruatges... etc.). Enlloc de parlar de peatonalitzar carrers potser hauríem de referir-nos a potenciar l’espai peatonal de les nostres ciutats, en detriment d’altres trànsits i estacionaments, i entendre els espais públics i la mobilitat que s’hi desenvolupa en conjunt. Així, si potenciem l’espai peatonal d’un determinat àmbit, l’actuació haurà d’anar acompanyada de mesures per reordenar el trànsit rodat a les vies adjacents, habilitar aparcaments dissuasoris o intentar fer disminuir l’ús del vehicle privat. De què serveix tenir una magnífica zona exclusivament peatonal si has de perdre la paciència per arribar-hi?
Té sentit potenciar l’espai peatonal? Els arguments que s’esgrimeixen habitualment estan relacionats amb el comerç i les dificultats en la coexistència de vianants i vehicles, però podem fixar-nos també en les possibilitats que ofereix en el sentit de gaudir i posar en valor el patrimoni arquitectònic de les nostres ciutats, començant per la pròpia morfologia urbana. Per posar un exemple, i sense entrar en detalls, l’estructura urbana de Tarragona té el seu origen en la configuració de la ciutat en època romana. Això ens pot remetre a la pròpia Roma, on trobem places on residents i turistes hi fan vida acompanyats d’una magnífica herència del passat (la Piazza Navona, la Piazza della Rotonda davant del Panteó), i també carrers com via Veneto, on conviuen amb un intens trànsit rodat mentre prenen alguna cosa a les terrasses que va immortalitzar Federico Fellini a la seva Dolce Vita.
El títol no és meu, i el text va patir petites modificacions, suposo que per encabir-lo a l'espai disponible. Aquest és el text original que vaig enviar al diari:
L’expressió peatonalitzar carrers ha fet fortuna però, de fet, tots els carrers són peatonals, encara que habitualment els vianants han de conviure amb el trànsit o l’estacionament de vehicles (ja siguin cotxes, motos, bicis, tramvies, carruatges... etc.). Enlloc de parlar de peatonalitzar carrers potser hauríem de referir-nos a potenciar l’espai peatonal de les nostres ciutats, en detriment d’altres trànsits i estacionaments, i entendre els espais públics i la mobilitat que s’hi desenvolupa en conjunt. Així, si potenciem l’espai peatonal d’un determinat àmbit, l’actuació haurà d’anar acompanyada de mesures per reordenar el trànsit rodat a les vies adjacents, habilitar aparcaments dissuasoris o intentar fer disminuir l’ús del vehicle privat. De què serveix tenir una magnífica zona exclusivament peatonal si has de perdre la paciència per arribar-hi?
Té sentit potenciar l’espai peatonal? Els arguments que s’esgrimeixen habitualment estan relacionats amb el comerç i les dificultats en la coexistència de vianants i vehicles, però podem fixar-nos també en les possibilitats que ofereix en el sentit de gaudir i posar en valor el patrimoni arquitectònic de les nostres ciutats, començant per la pròpia morfologia urbana. Per posar un exemple, i sense entrar en detalls, l’estructura urbana de Tarragona té el seu origen en la configuració de la ciutat en època romana. Això ens pot remetre a la pròpia Roma, on trobem places on residents i turistes hi fan vida acompanyats d’una magnífica herència del passat (la Piazza Navona, la Piazza della Rotonda davant del Panteó), i també carrers com via Veneto, on conviuen amb un intens trànsit rodat mentre prenen alguna cosa a les terrasses que va immortalitzar Federico Fellini a la seva Dolce Vita.
2011-11-29
2011-11-20
2011-10-12
2011-09-15
2011-08-20
2011-08-17
Fotogrametria i Patrimoni - juliol 2011
UNIVERSITAT D’ESTIU / UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
(amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils)
Tema: La Torre del Bou de Cambrils
Temari: Fotogrametria 3D de l’estat actual de les estructures arquitectòniques d’un tram de la muralla del centre històric de Cambrils
Tema: La Torre del Bou de Cambrils
Temari: Fotogrametria 3D de l’estat actual de les estructures arquitectòniques d’un tram de la muralla del centre històric de Cambrils
2011-07-23
2011-07-10
Reforma d'un apartament a Cambrils
2011-05-16
2011-05-14
2011-05-02
Tarragona des de la Torre del Pretori
2011-04-12
2011-04-04
Graderies del circuit de Montmeló
Nikon d80, Nikkor 70-210 a 70mm, f/4.0, 1/200s, ISO-400. Les entranyes de les graderies de final de recta del circuit de Catalunya, a Montmeló.
Citroën 2cv
Nikon d80, Tokina 12-24 a 12mm, f/8.0, 1/250s, ISO-100. Temperatura de color 4900 ºK. Un Citroën 2cv abandonat a la seva sort a la Selva del Camp.
Protecció solar terrassa
Nikon d80, Nikkor 70-210 a 70mm, f/4.0, 1/200s, ISO-100. Temperatura de color 4350ºK. Processat amb photoshop CS5 a partir d'un arxiu NEF. Sense reenquadrar.
Interior del Fortí de la Reina
Nikon d80, Tokina 12-24 a 13mm, f/9,0, 1/320s, ISO-100. Interior del Fortí de la Reina de Tarragona després de les obres d'enderroc del restaurant que acollia al seu interior.
Pantà de Siurana
Nikon d80, Nikkor 70-210 a 70mm, f/4.0, 1/160s, ISO-200. Processat amb photoshop CS3 a partir d'un jpg directe de la càmera. Sense reenquadrar. Veiem unes escales de servei al peu del pantà.
2011-03-27
2011-02-19
El camp de Tarragona (vist des de Reus) II
Estàtua a Nimes
Viaducte de Millau
2011-02-09
El camp de Tarragona (vist des de Reus)
2011-02-08
2011-02-06
2011-01-30
2011-01-24
Pont del "Jardin de la Fontain" de Nimes
Dibuix de gener de 2011, a partir d'una fotografia de Juliol de 2010.
Llapis sobre paper, mida original escanejada 29,7x42 cm.
El Jardin de la Fontain és el parc on trobem el Temple de Diana. El pont està al canal de la part baixa dels jardins, que tenen com a fons un turó coronat per la Tour Magne.
Llapis sobre paper, mida original escanejada 29,7x42 cm.
El Jardin de la Fontain és el parc on trobem el Temple de Diana. El pont està al canal de la part baixa dels jardins, que tenen com a fons un turó coronat per la Tour Magne.
Dibujo de enero de 2011, a partir de una fotografía de Julio de 2010.
Lápiz sobre papel, tamaño original escaneado 29,7 x42 cm.
El Jardin de la Fontain es el parque donde encontramos el Templo de Diana. El puente está en el canal de la parte baja de los jardines, que tienen como fondo una colina coronada por la Tour Magne.
2011-01-23
Amfiteatre de Nimes
Amfiteatre de Nimes, Josep M. Toldrà Domingo.
Tres moments del procés de treball, entre octubre i desembre de 2010 (en base a una fotografia de Juliol de 2010). Llapis sobre paper, mida original escanejada 29,7x42 cm. L'intensitat dels traços de la tercera imatge està una mica pujada respecte a les anteriors degut a l'aplicació del fixador.
Tres moments del procés de treball, entre octubre i desembre de 2010 (en base a una fotografia de Juliol de 2010). Llapis sobre paper, mida original escanejada 29,7x42 cm. L'intensitat dels traços de la tercera imatge està una mica pujada respecte a les anteriors degut a l'aplicació del fixador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)